AIGA és una proposta escènica inspirada en l’expressivitat inherent a qualsevol racó del nostre entorn quotidià. Consisteix a realitzar intervencions escèniques en espais no preparats artísticament i que guarden una relació amb l’aigua, compresa aquí com metàfora de l’art en el desenvolupament de les nostres vides; el fet d’intervenir espais no preparats respon a la necessitat de manifestar l’expressivitat artística de totes les coses que ens envolten, mentre l’ús simbòlic de l’aigua ens convida a pensar tots dos, art i aigua, com a elements essencials de la nostra realitat.

Originalment la font d’inspiració del meu projecte va ser la necessitat de traslladar al públic la intensitat amb què els gorgs dels rius pirinencs de la meva regió nativa a Catalunya, on ens banyàvem durant les llargues tardes d’estiu, es comunicaven amb mi a través de les seves formes, colors i sons.
En aquesta segona fase del meu projecte vull treballar de manera teòrica i pràctica la idea que l’art, com l’aigua, és part indissoluble del nostre paisatge quotidià, i per demostrar-ho proposo intervencions en llocs com fonts públiques, antigues fàbriques tèxtils i altres espais que relacionin l’art i les diferents activitats humanes.

El nom d’aquest espectacle fa referència al fonema amb el qual els habitants d’algunes zones del Pirineu i Prepirineu Català ens referim a l’aigua eludint la «u» de la segona síl·laba, amb l’expressió resultant; «AIGA!». Una Expressió coneguda i emprada pels intèrprets i creadors del projecte arran de la seva vinculació nativa amb el territori del Pirineu català.

El meu projecte es sustenta en la idea segons la qual les coses s’expressen per naturalesa sempre que són observades atentament, i aquesta reflexió permet detectar, en les coses més mundanes, esdeveniments únics i irrepetibles que activen la nostra mirada i connecten l’entorn quotidià de la nostra societat amb l’art.

AIGA investiga fins a quin punt l’artístic es troba en qualsevol cassola, qualsevol rierol, gorg, depuradora o abocador, i fins a quin punt, aquest art acudeix a nosaltres en diferents moments i estats de forma.

Inseparable de la vida, l’art és el got d’aigua, el parloteig de l’aigüera i el raig d’aigua freda que ens bateja cada matí.

El riu, a més, pot ser una metàfora de la vida.
Comença i acaba.
Però el riu continua baixant.
La vida es renova.
Cap gota és igual que l’anterior.
La vida de les dones.

— Jordi Suñé Morales

X